Des del dia 10 de setembre, ja tenim aquí al Ferranet. Amb un pes de 2.700, i una altura d' aprox. força llarg, amb uns peus i uns dits de les mans enormes, va néixer a l'hospital de Sabadell (el Taulí, li diuen), i va acabar amb l'enorme panxa que li havia anat creixent a la Cristina els últims mesos.
Ahir el vam anar a veure, després de sopar (sopen? segueixen els mateixos àpats que nosaltres? i els horaris...són iguals que els nostres? em penso que no, però això millor consultar-ho als pares...poden dormir vuit hores seguides?)
I per cert...amb quina naturalitat es pot parlar de les caques i altres temes escatològics quan hi ha nens pel mig...si jo em poso a parlar de les meves caques en un sopar amb els amics, potser se'm acusa de ser un comensal desagradable, pel cap baix, no? tot i que és un tema força divertit per posar sobre la taula...o millor no fer-ho?
En fi, que Moltes Felicitats als papis, a la Cristina i els seus punts, i a l'Oriol i a les seves llargues passejades per adormir la bèstia després de cada banquet (que per cert, no és tan difícil...ahir vaig aconseguir adormir-lo...i només em va costar mitja hora llarga), i que per molts anys puguin disfrutar-lo.
A les fotos, preses per la diada, el Ferran ja tenia un dia d'experiència en això de viure.
Benvingut Ferran!
