La Pispa

Res, que tenia una foto xula de la bèstia i m'he dit...tens un bloc!! i s'ha d'omplir, que si no, serà molt avorrit!!

30 anys i uns dies

Hola a totes, i a tots per descomptat...


Ara ja estic a punt per escriure alguna cosa en aquest bloc meu, personal que no he creat, però que mica en mica aniré fent meu; de moment, ens estem coneixent, ens anem explicant cosetes, anem compartint emocions, i jo crec que d'aquí poc, ja serem parella de fet (ja us explicaré com avança la nostra relació).

De moment és un bloc que em cau molt bé; a dintre seu hi ha molta gent, molt important per mi. Hi els amics, hi ha la família, hi ha la Maria,... em sembla que poc més es pot demanar a un bloc.

Amb la calma, he anat llegint tot el que hi heu escrit, i la veritat és que entre uns i altres, heu aconseguit tocar-me la fibra sensible. No he vessat cap llagrimeta ( d'això se'n encarrega la cuqui), però m'he emocionat moltíssim.

Em va agradar molt llegir les vostres cabòries, i pensar en el que signifiqueu tots i cadascun de vosaltres per mi; em vaig sentir molt acompanyat mentre llegia les vergonyes que destapaven alguns, records d'alguns altres, curiositats,... i no vaig poder deixar de pensar que en aquesta vida, hi ha coses que realment valen la pena, i que tot i que a vegades no ens n'adonem, són les realment importants.

Tenir-vos al meu costat ara que en tinc 30, saber que fa temps que hi sou (alguns 30 anys, alguns uns quants menys), saber que hi sabreu, m'agrada. M'agrada molt com sou, m'agrada molt estar amb vosaltres, m'agrada sentir-me part de la vostra vida, per què en el fons, saber que representes alguna cosa per la gent que t'envolta, et fa sentir viu; et dona l'energia per mirar la vida amb optimisme i plantejar-te nous reptes de futur, i lluitar amb una mica més de forces per buscar aquella cosa que en diuen felicitat.

Res, que mica en mica miraré d'anar omplint aquest bloc (amb c, que en català s'escriu amb c), no tinc gaire clar amb què, però alguna cosa farem. S'accepten propostes.

I no podria acabar aquesta primera entrada sense fer un apunt a la meva dona. Simplement dir-te que t'estimo molt Maria, que tens molt mèrit de suportar-me cada dia, que em fas creure amb mi mateix quan veus que m'estic enfonsant i m'animes quan veus que estic il.lusionat per fer qualsevol cosa. Si l'altre dia parlavem que em sentia bé (en una conversa de preparació als 30 anys), vull que sàpigues que bona part de la culpa d'aquest estat és teva i només teva. Ets el millor que m'ha passat a la vida, i que no hi ha cosa que em faci més il.lusio que (com ja t'he dit mil vegades) siguis la mare dels meus fills. Ens hi posem ja? (ja ho parlarem en privat, ok?)

I finalment, gràcies a tots els que us heu currat tot el tema del cumple. No posaré noms, per què sóc molt despistat, em deixaria algú, i al 40è aniversari igual ja no hi seria...En qualsevol cas, moltes gràcies per la currada, una abraçada molt forta, bones vacances a totes i a tots i ens anirem trobant per la vida.

Us estimo molt!!!

30 anys d'una estrella !!

La secció cultural del tiet Esteve:

L’EXPOSICIÓ “ENRIC MUNTAL: FOTOGRAMES D’UN BLOG” DE L’ARTISTA N. WOOD TRIOMFA A GRANOLLERS

La famosa fotògrafa Emmanuele N. Wood ha tingut l’oportunitat de realitzar una sessió fotogràfica a Enric Muntal, famós entre altres temes per tenir el blog més visitat de parla catalana.

Emmanuele, què destacaries d’aquest talentós bloggista?
Mmh, principalment la seva naturalitat, espontaneïtat… té un extraordinari sentit de l’humor i una capacitat natural per captar la mirada de la càmara… la meva Nikon no podia parar de fer clic….

On està l’èxit de enricusbloc?
En la seva llibertat, falta de complexes i manies… qui podria sino escriure un assaig sobre un pet que no volia sortir del cul…sense pèls a la llengua…
Realment és extraordinari… Original, fresc i molt creatiu

D’on deuria treure aquestes idees l’Enric?
Probablement de les aventures amb el seu estimat germà gran… en els àpats familiars s’han substiuit les benediccions de taula per frases fetes amb un toc escatològic i sempre es recorda amb especial emoció… certs moments de la infancia d’aquests dos homenets

Saps quan va començar a ecsriure el blog?
Va ser un regal sorpresa dels seus amics i familiars per la celebració dels 30… Tots confiaven en la seva capacitat literària… de fet, la seva mare, guanyadora de la passada edició del Concurs Pastís de taronja que organitza en els darrers anys aquesta publicació, em va explicar que d’adolescent a Enric ja se li havia despertat la vena literària i amb el blog va acabar d’aflorar…

30 !! És un número màgic!!

És realment difícil escriure't alguna cosa aqui!
La gent s'ho ha currat mooolt!

Ja saps que jo xerro pels descosits, tu ho saps tot de mi, i jo cada vegada sé més de tu i és que... ja són 8 anys al teu costat! I mira que ens hem arribat a dir coses! Tranquil, que moltes aqui no les diré.. jeje, encara ens pujarien els colors!

Aquest és el 7è els aniversari al teu costat, i sempre m'ha agradat currar-m'ho, però aquest any ha estat diferent... Estic d'acord amb el Rafa, que els 30 és el mateix que els 29, però la força del 30 m'ha alterat, volia que fos significatiu i volia que fos tan especial i implicar a taaaanta gent, que finalment, només amb el primer mail, ja et vaig implicar a tu i tot...!!
Creu-me que m'en recordaré tota la vida i el que és pitjor, m'ho recordaran!! Quin desastre!

Bé, igualment ha estat molt xulo, i realment divertit preparar entre tots tot això, hi ha hagut moment de desvariejar, fins al punt que perdíem el fil, però ha estat divertit, oi gent??

I què en podem treure tots plegat d'aquests 30 anys? L'altre dia en parlàvem al cotxe, recordes? Em vas dir que eres feliç, que estaves content de ser on ets, que estas content i orgullós de tu mateix. És clar que com tothom, vas dir, tens assumptes pendents i coses que vols canviar, fites a a on arribar, maratons per córrer...
El que crec que pots treure d'aquests dies de felicitats!!, records, que si se t'aixacarà igual, que si et canviarà la vida, petoons!! dels PER MOLTS ANYS!, de les farres que queden.. de 30, trentes,30, 30, trenta!!, de les fotos en color sèpia... de tot això en pots treure que estàs envoltat de gent que t'estima i que sempre estarà al teu costat i amb això n'hi ha prou per arribar a on vulguis, fins i tot, a menjar-te el món!!!!!!


T'estimo Enricu!!

i et prometo que als 40, 50, 60, 70, 80, 90, 100 (???) ... estaré al tanto de no enviar-te el primer mail a tu!!!

escalant cap als 31 !!!!!!

Heus ací una vegada un noi de nom Enric de la fornada del 78. Al pobre nano, si no coneixeu la història us pot ferir la sensibilitat, el Destí fa uns dies va decidir penjar-lo com un fuet d’una roca (mireu quina cara de pena que fa).

El Destí li va dir:
“Si no acceptes que el dia 22 de juliol de 2008 en fas 30, et deixaré penjat aquí dalt!”

L’Enric va preguntar al Destí:
“Home, a quan van els cubates per aquí dalt?”

“Ara els tenim a 2 euros, i a més tenim una oferta de 2 per 1, i a més t’apuntem tots els cubates que et prens en una targeta i quan n’has acumulat deu et fem descompte. Està bé, no?”, digué el Destí.

“Ah, doncs em quedo”, va dir l’Enric amb aquell somriure que tots li coneixem.

Però l’Enric, al cap d’uns dies, cansat de beure’s els cubates tot sol, i enyorat de la vostra bona companyia, va decidir que potser el millor seria tornar a tocar de peus a terra, tornar a la nostra terra estimada on el dia 22 de juliol inevitablement es fan 30 anys i on aviat pagarem un cubata al preu de dos. Però què hi farem, tot té un preu! I si no, mireu que tranquil que està a la foto d’aquí sota.

Una abraçada, Enric, i per molts anys. I a seguir escalant cap als 31!

Marc i Laia

el brindis!

La teva altre família brinda pels teus 30 anyets!

Que això no és res! Mira la iaia! o... mira la teva àvia!!

Per molts anys gendre!!!

Felicitats vell !!!!!!!!!!!!!!

Tal com ens diria Joan Manuel Serrat:

»Fa quinze anys que tinc quinze anys.

Quinze anys i encara tinc força,

i no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang.«

Per això, segons diu el llibre de família, el certificat d’empadronament, el cens, el registre eclesiàstic, i el mateix DNI i el passaport, avui dia 22 de juliol de 2008 de fa 30 anys vas deixar la plàcida pau que regnava a l’interior del ventre de la mare, per convertir-te en n’Enric.

El temps passa, i sense adonar-nos-en ens hem fet grans, molt grans, i en aquest anar-nos fent grans hem anat transformant les nostres percepcions de la realitat, una realitat que de mica en mica s’ha adaptat a la realitat viscuda en el moment concret: hem passat de l’inconfusible cap de setmana amb gust de Cacaolat, a nits de records borrosos pels efectes refrescants de dues begudes que ara no recordo. Aquest és només un dels exemples, però n’hi ha molts més, com podríem també exemplificar-ho en les llargues passejades amb el Polo per tal de tocar el cel amb les mans. Però aquests només són exemples que solsament ens recorden vagament moments concrets de n’Enric, moments de canvi, sí, però solsament moments anecdòtics a vegades viscuts conjuntament.
Però per sobre de tot, queden molts records i molts moments viscuts en companyia, la majoria dels quals no es poden explicar públicament, degut a ésser sensacions i records que queden en ment de qui els ha rebut positivament, i en aquest cas, et puc avançar que n’hi ha molts.

Reprenent el fil de la vella cançó, i sabent que ara i adés t’avanço un any, doncs, per l’experiència viscuda, i que en el moment que tu n’agafis el testimoni, jo n’agafaré un altre, ja que tot i que sempre ens empaitem, mai ens atraparem, aquest any no és ni millor ni pitjor que els altres, simplement l’agafes en blanc, i al seu costat, ben embolicat hi ha una caixa de guixos per tal de pintar-te’l al teu gust, i de configurar-te’l com més et planyi. Si has de fer cas dels consells del teu antecessor, pinta’l de verd, i escampa-hi tota la il·lusió que puguis per d’aquesta manera, una vegada l’hagis avançat, puguis mirar-te’l i dir plenament convençut: «aquest ha estat un bon any, un any molt important, molt més important que per un simple nombre, i que en anys successius costi d’esborrar-ne el record». A mi em va anar bé.

Així, i per anar concloent la felicitació, tal com diria tothom, doncs moltes felicitats, però per sobre de tot, i allunyant-nos dels fotuts formalismes: A GAUDIR D’AQUESTS 365 DIES QUE AVUI ENCETES.

Que guapos, no??

No sé si sabré estar a l’alçada de les circumstàncies…el crack literari ets tu, Enric, però intentaré sorprendre’t!
Està clar que de tots els que t’estem felicitant, una de les persones que fa més temps que et coneix sóc jo ( juntament amb la resta de la family, evidentment).
El 22 de juliol de 1978 jo hi era! Tenia 4 anys, a punt de fer-ne 5. Feia uns dies que vivíem a l’àtic i erem a ca’ls avis quan tu treies el cap per aquest món ( i quin cap! Jejeje... Ah, no! Que el cap gros era quan eres més grandet!)
Total, que exactament no recordo què vaig pensar en veure’t. Però estic convençuda que estava molt contenta de tenir un altre germanet.
No explicarem públicament tots els “intríngulis” de la família, però segur que no t’enfadaràs si comentem així per sobre algunes cosetes…Més que res per tota aquesta gent que s’ha “perdut” alguns anys de la teva vida.

Sabeu què? L’Enric de petit no xerrava. I ara no calla, el molt cabronet! ( Lluís, segueixo el teu exemple i poso alguna paraulota, ok?).
Resulta que no sabia dir butxaca! I amb aquell afany d’ensenyar-li a parlar, es veu que l’amenaçavem que si no ho deia bé ( ell deia bu-cat-xa!), el portaríem al metge ( molt pedagògic tot plegat! ). Un dia, tot desesperat i mig plorant, va acabar dient “Doncs porteu-me al metge…”

A dia d’avui el nen ens menja bé! Però de petitó s’estava 3h per menjar un platet de no res. Inclús li demanava a la mare si li perdonava… com si això de menjar fos un càstig! Es veu que un dia, però, li venia de gust xocolata. El tema és que va confondre unes “caquetes-rodonetes-calentetes” acabades de fer, les agafa de l’orinal i se les fot a la boca com si fossin M&M o lacasitos… No us podeu imaginar la cara que feia quan ho escupia!!!

Més animalades de l’Enricu: es veu que a la guarderia hi havia unes pedretes al pati. Qui no s’ha fotut una pedreta pel nas ben endins, ben endins??? I una llentia a l’orella ( que gairebé germina!)?? Quina bronca et vas endur del metge d’urgències, eh?

Ah! I un altre dia que vas decidir menjar-te unes quantes aspirines ( mai sabrem quantes! ). Era final de curs i jo era d’excursió… això si que ho recordo! Que quan vaig arribar estaves a l’hospital…

I allò tant divertit de posar-te vermell aguantant la respiració? Deuria ser quan tenies 5 o 6 anys. Et vam venir a buscar a St.Roc. Nevava. I parlaves amb la boca torta i estaves mig atontat. Apa! Corrent cap a l’hospital! I la mare dient-me: “Sobretot que no s’adormi!”. Quin ensurt/esglai/espant ens vas fotre mal parit!!

No! Si és genial ser la teva germana!

Ara toca explicar com et feiem “ennerviar” ( literalment com ho deies tu de petit!) amb l’Esteve.

Tancat presoner dins del teu llit, amb el sac i l’Esteve a sobre fent veure que li queia ( o caient-li) la saliva a sobre la teva cara. Quina guarrada! I com reiem !! jejeje… bé, tu t’emprenyaves!

I quan et prenia el pèl amb els calers? Santa inocència! “ et canvio aquestes 3 monedes ( 3 duros) per 1 de sola ( 100 pts.) I tu picaves, clar! Tenies 3 monedes i jo només 1

I els massatges que em feies gratis? Fins que vas descobrir que els podies cobrar…

Què més es pot explicar? Em sembla que m’he enrotllat una mica, no? Hi ha algú que encara estigui llegint??

He fet quatre pinzellades de l’època de la teva vida que tota aquesta colla tant collonuda segurament desconeix.

I deixant de banda les anècdotes i històries de les nostres vides, només em queda felicitar-te!

Felicitar-te per ser com ets: el tio més feliç del món mundial. Perquè no recordo cap dia, en 30 anys, que ens haguem enfadat de veritat.

Perquè si els germans es poguessin triar… jo n’hagués triat un com tu!!

T’estimo germanet!

Emma

i els gironins diuen...:

Per sort o per desgràcia teva durant aquets 30 anys em compartit una gran quantitat de moments. Dins d'aquesta maleta de records estan :

-La vaqueta i en Ciscu
-Llargues hores programació jugant a 'l'ahorcado'
-Un parell de nits a Beget
-Una pila de partits de futbol de campaments.
-Una nit a un càmping de Roses , una nit a un càmping de Torremolinos, una nit a un càmping de Trevélez.
-Una patètica agenda on-line.
-Una pila de mirades de " Quina ràbia em fas Ferran" o "Mira que ets demagog" o "No es pot discutir amb tu"
-Nits a corró
-Vodka amb llimona
-Grans victòries i derrotes a la Champions del pis de ta mare.
-Sopars d'exmonitors
-Salmó al cava, Bunyols de plom.
-Una nit a Beget engantxant-nos amb les mans a la massa
-A les 5 a l'As de copes rient,bevent i escoltant de tot.
-Revisant un campament a la piscina del teu pare.
-Menjant arròs per festa major.
-Un golf per paraplègics amb matrícula B------IT
-Un 'apuro' amb el cotxe a cala Tavallera.
-Milions de rescats de hipoglucèmies.
-Una nit a Montserrat amb el Rafa perdent els papers......

Deu n'hi do, la de coses que es poden fer amb 30 anys.

MOLTES FELICITATS I SORT

Els teus amics de Girona
Ferran i Mar

En Lu i el seu draguet

Ep Enric!!!!!!

Ja en tens 30 eh!!! Si que et fots gran... pensa que ets més gran que jo i que la cabellera també ho és, és a dir que no hi ha cap problema, vas per bon camí de moment.

Com pots veure he triat una foto on sembles qualsevol cosa menys un tio adult! I la veritat és que és així com a mi m’agrades!!!! M’agrada la teva vitalitat i la joventut que portes dins teu (rellegint-ho veig que ha quedat molt poètic, però que coi no ve d’aquí!). Espero que siguis així per molts anys més (segueixo amb la mateixa tònica... espera que millorarà!) i que podem fer moltes més fotos com aquestes si pot ser amb un estat........pitjor! (ho he acabat bé eh!)

Tenia ganes de fer-te un dibuix (vés a saber que m’ha passat pel cap...) com ja és força coneguda la meva manca de destresa per les arts plàstiques i en general per totes les arts siguin plàstiques o no, he decidit utilitzar això de l’internet, que diuen que és tan útil i serveix per tantes coses m’han dit que gent s’hi ha trobat senyores d’aquelles que fumen a les cantonades i et diuen de tu, i he fotut “enric dibuix” al Google! I mira, m’ha sortir aquest draguet tant bonic! És d’un nanu que es diu Enric, d’aquí que sortís en el Google, és clar. I mira, és maco no????? Té “taquetas”, ho ha escrit el xaval per si no et quedava clar.

Bé, ja veig que se m’ha anat la pinça,, no és la primera vegada ni serà la última. Disfruta molt dels trenta i dels quaranta....... i de tota la teva vida collons! (sóc un malparlat, però és que en tot el bloc no hi havia una sola paraulota i ho he vist com buit...). Que la vida són quatre dies hòsties!!!!

Ens veiem de festa.....? I abans també!

Lu

Buup, buppp guau guau buup aiiiiii!

Traducció: tiet meu, moltes felicitats!

Espero que tot i fer-te vell com els meus amos em continuis fent carícies i jugant amb mi, i estiguis en contra el collaret elèctric que em posen de tant en tant de manera tant injusta!!!

Bua, gugu, bua, gugu, bua!!!!

Traducció: tiet meu, moltes felicitats!

Espero que tot i fer-te vell com els meus pares quan hagi sortit del lloc tant fosc on estic ara se m'emportis de festa al 2046, que els meus pares encara no m'hi han portat mai i sembla que no en tindran gaires ganes de fer-ho. Prometo guardar el secret.

PS: us heu fixat que 20+4+6 són 30! Crec que he sortit a la mare que em parirà...

i els Garandells diuen....

Enric, no pateixis que fer 30 anys no és tan greu, la prova la tens amb nosaltres, estem estupendus!!! De tota manera, aquí tens alguns consells i afirmacions (els més grans de 30 t'ho podran reconfirmar):

1- No és cert que no tinguem tantes ganes de sortir de festa, la veritat és que tens més ganes de retirar d'hora perquè prefereixes muntar-te la festa a casa fins a la matinada jugant al dau de les postures.

2- Ja no vas a córrer ni al gimnàs per plaer, hi vas per necessitat. No t'enganyis.

3- Descobreixes que potser sí que les canes te les has d'enfosquir.

4- Arribes a la mateixa conclusió a la que ja han arribat els pares: que els mobles d'Ikea són una merda perquè te'ls has de muntar i prefereixes gastar-te una mica més i que t'ho instal·lin tot.

5- Els teus amics de generació ja han sigut pares.

6- Recordes els campaments d'estiu amb molta nostàlgia però per res del món t'aniries a passar 10 dies amb 30 brètols dormint a terra i de qualsevol manera. Mínim amb comanche.

7- Comences a notar que l'amor cap als pares i sogres és proporcional als tuppers que t'emportes de premi després del 'fabulós i entretingut' dinar familiar de CADA diumenge.

8- Se t'aixeca igual (confirmat pels dos membres de la família Garandell). O més! afegeix el membre masculí de la família, mentre que el femení prefereix no comentar res.

9- De mica en mica et fa més mandra anar al mercat cada dissabte, aquell bucòlic ritual d'omplir el cistell de productes naturals i frescos i saludar totes les pageses de la comarca. Un amic et passa l'adreça del capraboacasa i descobreixes que les pomes tenen el mateix gust i s'acaben fent malbé igual a la nevera.i

10- Et mires al mirall i penses, però si estic igual que quan en tenia 20!

A, i mirant enrere, t'adones que no has crescut sol, que amb tu ho han fet els teus amics, amb qui has conviscut mil i una històries que mai apareixeran en un bloc però que seran el que us uniran sempre.

Moltes felicitats!

Cristina i Oriol.

El petonàs de l'Óscar i la Laura

Moltes felicitats "trentanyeruuuu", que sigui un any "estupendu", ple de noves experiències, bones notícies, "causalitats", moments per recordar, farres i cubates,...

T'enviem...

Óscar i Laura

L'Edu i els números!

El 22 de juliol, més conegut com el dos-cents tercer dia de l'any quan aquest no és de traspàs, de l'any 1978 (MCMLXXVIII pels de lletres) segons el calendari gregorià, que per cert va començar en diumenge, i que el dia esmentat va caure en dissabte, a la nit la lluna va fer gairebé el ple.

Sí i? Doncs que algú que hagués nascut aquell dia seria Càncer de signe del zodíac, Fulla segons l'astrologia Celta, Xochitl (flor) segons els Asteques, Bastet segons els egipcis i Cavall segons els xinesos, que curiosament tenen els signes segons l'any.
Aprofitant que parlem de xinesos aquell any va ser el seu 4674, parlant en hebreu va ser el 5738, parlant àrab el 1399 i el 1427 parlant armeni.

Oh Armènia terra bonica ... algú que hagués nascut a armènia el dia equivalent al 22/7/1978 (gregorià) ara faria justament els mateixos anys que algú nascut al dia equivalent del calendari musulmà! Ooooooohhhhh! Mola eh!?
Encara més, si algú hagués nascut aquell mateix dia a Mart, aquest any celebraríem el seu 16è aniversari marcià (que no marica), i ni més ni menys que el dia 24 d'agost (data terrestre és clar!) la pregunta que ens hem de fer és: encara estaria a la pubertat amb grans a la cara i sempre la mateixa cosa entre les mans?(...)Per altra banda si hagués nascut a Venus, on per cert es veu que hi ha noies molt guapes sense braços però amb el ventre molt poblat, ja passaria dels 45 anys.

Així portant l'assumpte a l'extrem, i imaginant que aquest cop hagués nascut a Plutó, recentment degradat però que al 1978 (terrestre i gregorià) era un planeta, ara celebraríem els seus 0.12 anys o sigui els seus... gairebé 2 mesos! (plutonians sempre).

Tornant al dia 22 de juliol, en podem dir que és considerat el "Dia de l'aproximació de Pi", sí sí de Pi (3.14159...). Tot vé de 22/7 (dia/mes) = 3.14286 o sigui gairebé Pi. Així doncs finalment algú nascut el 22 de juliol del 78 aquest any n'hi cauen 30, curiosament com a tu Enric!

Però com has vist són trenta anys terrestres, i encara més, això no té perquè ser 3 vegades 10, a veure: en binari en faràs 11110 (al tanto que l'any que vé faràs els 11111!), en hexadecimal te'n toquen 1E, o sigui que encara te'n falten 2 per canviar la primera xifra i si de cas ja ho tornarem a celebrar!!!!

La wikipèdia i Internet han fet molt mal (o massa bé)! jeje

Felicitats Enric!!!!!

edu

Des de Lovaina amb amoooor....

Estimat Enric,

Benvingut al club dels 30anyeros!
Ja veuràs que no és tan dur. Pensa que fins i tot pot ser bo: la gent et té més respecte, et concedeixen una hipoteca més facilment, ja estàs més aprop de la jubilació... ;)

Aquí veuràs una foto de la meva despedida quan vaig marxar de la meva estimada ciutat per venir a terres belgues. En aquest moment tan important per mi no vas faltar. Jo en canvi no podré estar a la teva festa dels 30 anys (ui que és sorpresa és veritat!)
Doncs res, no he dit res...doncs sí això que la Tine i jo et volem desitjar un MOLT MOLT BON ANIVERSARI I QUE TINGUIS UNS 30 ANYS GENIALS! I UNS 31, 32, 33...I nosaltres que ho veiem! Per això t'enviem aquesta foto on et felicitem en català, castellà i flamenc!! Diràs que no som creatius aquests de Colònies eh?!

Una forta abraçada des de Lovaina!

PS Una petita anècdota: Enric tu també vas ser-hi al campament d'Oix, on vaig conéixer la Tine.Però en aquest campament va passar algo més que poca gent sap: l'Enric em va donar un petó d'amagades, darrera la tenda d'intendència, amb nocturnitat i alevosia!! SI SI, que expliqui que expliqui...jeje Que jo "hasta aquí puedo leer..."

En Vallmi i El Club dels Trenta!!!

Estimat nou soci,

En nom d' El Club els Trenta, et felicitem per la bona preparació que has acreditat en el procés de selecció, així com l'interès mostrat per accedir-hi i et donem la benvinguda en nom de tots els socis.
Com ja saps, aquest Club es caracteritza per la dificultat d'accés i per la multitud de temors i dubtes que comporta la seva incorporació.
Però com tu mateix comprovaràs, una vegada dins, les coses son molt diferents i fascinants. Un servidor t'ajudarà a familiaritzar-te amb el teu nou entorn i a gaudir de tots els serveis i del gran ventall de possibilitats que ofereix el Club als seus nous socis.

Desitgem que et trobis a gust entre nosaltres i que aquesta nova etapa de la teva vida estigui plena d'èxits.

Estem a la teva plena disposició.
Cordialment,

Markitus

i els trillis diuen:

Un… super Enricu
Dos... germans que t’han "d’aguantar"!
Tres... trillis que et volem felicitar
Quatre... que viatjarem als Alps!
Cinc… cerveses senceres a la vida
Sis… mitges Maratons al final del 2008?
Set…amics a Escòcia
Vuit… anys amb la Maria
Nou… peixos pescats (com a molt!) durant l’època de pesca
Deu… megapixels que en vau treure de la matança del porc
Onze… actuacions de Xics fent de lateral
Dotze… anys de conductor (gràcies per fer-nos de taxista tants cops!)
Tretze… kebabs de la Troca
Catorze… parets que has escalat ( i més que en queden!)
Quinze… anys fa que tenies quinze anys
Setze… setmanes amb la Pispa
Disset… bronques quan eres el nostre monitor (no t’hem dit mai que eres molt dur?)
Divuit… cops que no t’hem fet cas quan volies anar al "vinqu"
Dinou… mil cubates (això de no prendre cervesa fa pujar la mitja!)
Vint… anys que et falten per igualar l’edat de colònies!
Vint-i-un… mesos vivint al carrer balmes
Vint-i-dos… de juliol de 1978!!!!!!!!!
Vint-i-tres… hores al dia fora el carrer per Festa Major
Vint-i-quatre… migdiades a Corró
Vint-i.cinc… d’Agost- recorda felicitar-nos, eh!
Vint-i-sis… vegades (com a mínim) que has fet enfadar l’Àfrica (estem pendents de verificar dades...)
Vint-i-set… capítols seguits de "perdidos"? (en aquest cas preferim no verificar dades...)
Vint-i-vuit… milions de vegades que hem pogut comptar amb tu
Vint-i-nou… anys, aquella meravellosa edat... aiiii segur que els 30 són millors!!
TRENTA!!!!…………… estirades d’orella i 30.000 petons nostres!

El pet que no volia sortir del cul

per moooolts anys Enricu!!!!

Si, si, encara que no ho sembli, aquest cornut que acompanya a en Lu farà 30 anys.....

Aquesta és la inaguració oficial del bloc de l'Enricu. Com tots sabeu a l'Enric li agrada molt escriure i per això hem pensat que un bloc és una bona eina per desitjar-li PER MOOOLTS ANYS!!!!!

Així que ja ho sabeu!