30 anys i uns dies

Hola a totes, i a tots per descomptat...


Ara ja estic a punt per escriure alguna cosa en aquest bloc meu, personal que no he creat, però que mica en mica aniré fent meu; de moment, ens estem coneixent, ens anem explicant cosetes, anem compartint emocions, i jo crec que d'aquí poc, ja serem parella de fet (ja us explicaré com avança la nostra relació).

De moment és un bloc que em cau molt bé; a dintre seu hi ha molta gent, molt important per mi. Hi els amics, hi ha la família, hi ha la Maria,... em sembla que poc més es pot demanar a un bloc.

Amb la calma, he anat llegint tot el que hi heu escrit, i la veritat és que entre uns i altres, heu aconseguit tocar-me la fibra sensible. No he vessat cap llagrimeta ( d'això se'n encarrega la cuqui), però m'he emocionat moltíssim.

Em va agradar molt llegir les vostres cabòries, i pensar en el que signifiqueu tots i cadascun de vosaltres per mi; em vaig sentir molt acompanyat mentre llegia les vergonyes que destapaven alguns, records d'alguns altres, curiositats,... i no vaig poder deixar de pensar que en aquesta vida, hi ha coses que realment valen la pena, i que tot i que a vegades no ens n'adonem, són les realment importants.

Tenir-vos al meu costat ara que en tinc 30, saber que fa temps que hi sou (alguns 30 anys, alguns uns quants menys), saber que hi sabreu, m'agrada. M'agrada molt com sou, m'agrada molt estar amb vosaltres, m'agrada sentir-me part de la vostra vida, per què en el fons, saber que representes alguna cosa per la gent que t'envolta, et fa sentir viu; et dona l'energia per mirar la vida amb optimisme i plantejar-te nous reptes de futur, i lluitar amb una mica més de forces per buscar aquella cosa que en diuen felicitat.

Res, que mica en mica miraré d'anar omplint aquest bloc (amb c, que en català s'escriu amb c), no tinc gaire clar amb què, però alguna cosa farem. S'accepten propostes.

I no podria acabar aquesta primera entrada sense fer un apunt a la meva dona. Simplement dir-te que t'estimo molt Maria, que tens molt mèrit de suportar-me cada dia, que em fas creure amb mi mateix quan veus que m'estic enfonsant i m'animes quan veus que estic il.lusionat per fer qualsevol cosa. Si l'altre dia parlavem que em sentia bé (en una conversa de preparació als 30 anys), vull que sàpigues que bona part de la culpa d'aquest estat és teva i només teva. Ets el millor que m'ha passat a la vida, i que no hi ha cosa que em faci més il.lusio que (com ja t'he dit mil vegades) siguis la mare dels meus fills. Ens hi posem ja? (ja ho parlarem en privat, ok?)

I finalment, gràcies a tots els que us heu currat tot el tema del cumple. No posaré noms, per què sóc molt despistat, em deixaria algú, i al 40è aniversari igual ja no hi seria...En qualsevol cas, moltes gràcies per la currada, una abraçada molt forta, bones vacances a totes i a tots i ens anirem trobant per la vida.

Us estimo molt!!!