Felicitats vell !!!!!!!!!!!!!!

Tal com ens diria Joan Manuel Serrat:

»Fa quinze anys que tinc quinze anys.

Quinze anys i encara tinc força,

i no tinc l'ànima morta,i em sento bullir la sang.«

Per això, segons diu el llibre de família, el certificat d’empadronament, el cens, el registre eclesiàstic, i el mateix DNI i el passaport, avui dia 22 de juliol de 2008 de fa 30 anys vas deixar la plàcida pau que regnava a l’interior del ventre de la mare, per convertir-te en n’Enric.

El temps passa, i sense adonar-nos-en ens hem fet grans, molt grans, i en aquest anar-nos fent grans hem anat transformant les nostres percepcions de la realitat, una realitat que de mica en mica s’ha adaptat a la realitat viscuda en el moment concret: hem passat de l’inconfusible cap de setmana amb gust de Cacaolat, a nits de records borrosos pels efectes refrescants de dues begudes que ara no recordo. Aquest és només un dels exemples, però n’hi ha molts més, com podríem també exemplificar-ho en les llargues passejades amb el Polo per tal de tocar el cel amb les mans. Però aquests només són exemples que solsament ens recorden vagament moments concrets de n’Enric, moments de canvi, sí, però solsament moments anecdòtics a vegades viscuts conjuntament.
Però per sobre de tot, queden molts records i molts moments viscuts en companyia, la majoria dels quals no es poden explicar públicament, degut a ésser sensacions i records que queden en ment de qui els ha rebut positivament, i en aquest cas, et puc avançar que n’hi ha molts.

Reprenent el fil de la vella cançó, i sabent que ara i adés t’avanço un any, doncs, per l’experiència viscuda, i que en el moment que tu n’agafis el testimoni, jo n’agafaré un altre, ja que tot i que sempre ens empaitem, mai ens atraparem, aquest any no és ni millor ni pitjor que els altres, simplement l’agafes en blanc, i al seu costat, ben embolicat hi ha una caixa de guixos per tal de pintar-te’l al teu gust, i de configurar-te’l com més et planyi. Si has de fer cas dels consells del teu antecessor, pinta’l de verd, i escampa-hi tota la il·lusió que puguis per d’aquesta manera, una vegada l’hagis avançat, puguis mirar-te’l i dir plenament convençut: «aquest ha estat un bon any, un any molt important, molt més important que per un simple nombre, i que en anys successius costi d’esborrar-ne el record». A mi em va anar bé.

Així, i per anar concloent la felicitació, tal com diria tothom, doncs moltes felicitats, però per sobre de tot, i allunyant-nos dels fotuts formalismes: A GAUDIR D’AQUESTS 365 DIES QUE AVUI ENCETES.