"La Rosa estava nerviosa. Quan es va despertar, després de passar una nit sense poder dormir, va mirar el cel i va veure que el dia era gris. Plovia una mica. Per ella i les seves companyes era un temps ideal. Es mantindrien fresques i boniques durant tot el dia. Portaven dies parlant amb les amigues de quin temps faria el gran dia. Algunes deien que millor que fes un sol espatarrant, així podien ser admirades amb la llum que més les afavoria. Altres, les més conservadores, apostaven per un dia gris, mig tapat, per allargar-se i mantenir-se fermes el màxim temps possible.
Va sentir que s'obria la porta de l'hivernacle. Era en Mamadou, el noi que les havia criat en aquell hivernacle del Maresme, que anava a recollir-les. La Rosa va espantar-se quan va veure que portava les tisores de podar. Va notar que per moments la tija i les fulles li tremolaven. Un calfred li va recórrer totes les espines.
Tot i això, sabia que era el seu destí, i n'estava orgullosa. Seria ajuntada amb un llibre i seria una mostra d'amor entre persones.
Quan el Mamadou se li acostava, va estar a punt de desmaiar-se, però sabia que si es desmaiava, perdria la seva oportunitat. Va treure forces d'on va poder per mantenir-se ben dreta fins que va arribar el noi. Va notar un dolor agut i intens a la tija. Un petit moment de commoció, i una sensació extranya. Ja no notava les arrels, ni l'humitat del terra. Ja era una rosa adulta. Havia perdut la virginitat. "No n'hi ha per tant", es deia per si mateixa.
Un cop dins la caixa, la van posar a una furgoneta, i en poques hores, era sobre una taula on unes floristes les vestien. Va conéixer l'espiga, qui seria la seva companya, i la van vestir amb un envoltòri de plàstic, i li van posar una senyera de cinturó. Es veia més maca que mai, amb el vestit que li havien posat, amb la companyia de l'espiga, que tot i ser una mica seca, encara li donava una mica de conversa.
Quan es va anar fent de dia, la van posar dins una galleda amb aigua, sobre una taula al mig d'un passeig on no parava de passar gent amb llibres i roses. Li va agradar aquell ambient. Sentia enveja per les companyes que ja havien estat regalades i ja havien conegut al seu llibre/parella de fet.
No tenia preferències pel llibre que seria la seva parella. Només pensava que no fós una edició de butxaca qualsevol, i tampoc una edició de luxe folrada. Volia un llibre normal, que la tractés amb respecte, i que la fés sentir-se orgullosa de ser qui era; que la valorés per què era, per qui era i pel que representava. La Rosa.
Van anar passant les hores. Bevia molta aigua constantment. No sabia que trobaria tant a faltar les arrels. Si no l'anaven a buscar més aviat, no seria tant maca. De fet ja notava que amb les hores, havia perdut part de la seva bellesa, però s'esforçava en mantenir-se hidratada constantment.
Cap al migdia, va veure un noi que la mirava fixament. Va tenir clar que seria seva, des del primer moment. Li va agradar el noi. Se'l veia tímid i s'acotava a la taula poc a poc, dibuixant un lleu somriure de complicitat amb la florista, que li venia la Rosa. Ell mateix va agafar la Rosa, i ella es va sentir especial. Va acomiadar-se breument de les companyes. Començava l'última etapa.
El noi ja tenia el llibre. El portava embolicat, i ella no sabia quin era, però no era petit (de butxaca), i per l'olor, no semblava que fós una edició de luxe. Anem bé, va pensar.
Al girar una cantonada, va veure una noia jove que la mirava. Els ulls li brillaven. Va veure com el noi somreia i la noia li tornava el somriure. Es van anar acostant. La Rosa sentia que el seu gran moment s'acostava. Feia autèntics esforços per mantenir-se ben ferma, tant maca com podia.
Va canviar de mans, i va notar que els cossos s'anaven acostant, cada vegada més, fins que entre els dos la van aixafar. Va aixecar el cap i va veure com els llavis d'ell tocaven els d'ella. Va pensar que, en certa manera, ella era responsable d'aquell moment. Va adonar-se que ja havia acomplert el seu objectiu vital. Va relaxar-se, i va decidir passar la resta del dia disfrutant de la diada, mentre li quedéssin forces per veure-ho.
Feliç Sant Jordi a tothom!!
"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada